VIVIENDO (EN) EL AEROPUERTO, PARTE IV

INTRO. El Prat, 5 d'agost -19.15 hores, 30º a l'ombra-. Bona tarda, el que segueix són algunes impressions acumulades aquests últims dies, els del seguiment informatiu dels efectes de la vaga (wild-wild-wild-west) del personal de terra d’ Aberia a ‘l’ Aeroprat’, on més de 300 treballadors van prendre el control de les pistes durant unes 12 hores. Va passar ara fa 8 dies.
Un temps suficient per escriure aquí, a aquest ‘blog’, més d'un ‘topic’ 'Cara B' i/o alguns comentaris àcids per a la valorada secció 'Asín está el percal'. I algú fins i tot dirà que n’hi ha hagut prou com per a ‘postejar’-hi alguna 'Pringada', les darreres jornades.
I tot i que unes poques vivències i anècdotes -i dispersions 'vaqueres'- són personals, una bona part són sobre les interioritats d'aquesta estimada feina nostra, la de corresponsals de mitjans informatius diaris, la de periodistes a la peça de grans empreses de comunicació. I això sí, tots els fets són vistos/oídos/vividos sobre el terreny. Salvatge. Colapsat. Queden sota (air) avís. (Y claro, abrazos a todos/as los que también seguís/seguido el post caos aéreo, y saludos a las personas afectadas). Bé, aquí van, son 10 balines.
LAS 10 BALAS DE UN AIR COWBOY
(Dispar)
1. Àrea de producció. Entre el passat divendres 28 de juliol i avui (5-AG) ja he signat, crec, unes 22 peces al diari -xifra de rècord, sí, però perquè té TRUC: inclou moltes croniquetes i reportatgets que s'han publicat, per doble, el mateix dia: tant a l’edició nacional com a la de Catalunya. És per això.
(Tret)
2. Hi ha hagut molta feina. Des del 23 de juliol fins avui no he pogut disposar de festiu, per poder descansar ni que fos un dia o dos; tampoc de cap tarda sencera per a mi i per a les meves circunstàncies. I un exemple: Són ja 12 els dies intentant que se m'instali al cotxe un pionner que, ara ja fa uns 15, em van regalar pel meu cumple. sense èxit, fins ara.
3. ‘A l’estiu, viu més l’oci’. El passat dimecres (2-AG) va ser el primer dia que vaig acabar a una hora raonable- sobre les 20.00 hores-, des del que va esclatar la bomba informativa als Prats. I no saben com estava de content un servidor, perquè les vuit no són les 22.30 hores ni tampoc les 23, pensava.
3.1. Les vacances, el descans, es començaven oficialment el passat 31 de juliol; és a dir, el dissabte 29, perquè com no hi havia res previst, doncs, clar, ja creus que hi comptes i ho avises amb temps a la redacció per poder fugir de la metrop-city o sortir a l’estranger, ni que sigui uns dies. Com fan les persones normals, vaja.
3.2. Però vet aquí, que no, que alguns encara ‘ruman em’ (una mica) 'atraprats'. Com els altres companys i companyes. I es porta amb absoluta tranquilitat. Vivint (a) l'aeroport. Amb normalitat. Operant amb la normal operativitat, prat. “Són els retards I les cancelacions de vols pròpies d’una jornada intensa d’operació sortida de vacances del mes d’agost. Es vola molt a les Illes Balers, les Canàries, París, etc”.
4. Matís 'M'encanta París'- per posar-li un nom galàctic-. Tot i el calendari, des de la redacció del mitjà no se m'ha ordenat en cap moment que jo em quedés a la zona -per nassos o sense nassos o de cap manera-, tots els dies de l'últim cap de setmana de juliol o aquests que es porten d'agost, seguint el tema dels incidents a l'airoprats. necessitat del corresponsal?, sí; però pressió per que no marxés de viatge?, no.
4.1. Incís 'Això ara no toca'. I les vacances…? Hums, s'aplacen unes poques setmanes, un canvi de plans al que sobreviurem, sense problemes. Fijo.
4.2. ‘At the media, writing in the office’. Des del succés del caos a l'aeroprats ja em coneix gairebé tothom a la redacció de la seu del mitjà a bcn, perquè vaig haver d’anar-hi ja el mateix divendres dels incidents. fins i tot em saluden pel nom els seguretas, que són molt enrotllats, de debò. Em parlen molt del meu poble, i també sobre la Renfe i la platja i les vacances i l'estiu. No sé, també va ser singular això: una redactora (amable, per cert) em va comentar aquell vespre que m'havia dit 'heroi' a la tarda, al saludar-me, perquè jo venia de fer el tema a l'aeroport (“que era un desastre tot el dia”), i que ho sabia perquè jo trucava des d'allà a cada ratu per informar a tota la redacció... No sé, també trobo que el senyor que pinta les pàgines i dissenya mogudes amb el seu mouse també em saluda sempre guai, i que sembla molt bon tiu. Ai, que em disperso.
4.3. bola EXTRA. Durant aquestes 8 jornades a Absolut Prats, han volat no pocs eurillus de la meva bitlletera; sempre n'hi han de 'danys colaterals', que se'n diu, com ara els tickets del pàrking; la benzina per al cotxe; les (moltíssimes) trucades fetes des del meu mòvil i des de les cabines de les terminals; o els aliments i begudes i cafès, tot i que més d'un dia i de dos s'ha dinat en 25 minuts. no encara, però serà a primers del septembre, crec, quan es recuperi aquesta quantiosa 'inversió' laboral. :(
5. Llavors, com deia, agafarem un avió, sense que ho impedeixin noves movilitzacions a les rampes, confio, perquè ja hauré passat abans per una agència de viatges del meu barri a pagar-me jo (aquest punt és important) les vacances. Però, no cal ser dramàtic, perquè com ja sabeu, existeix el vell costum de deixar a algú com a reforç o suplent, com volgueu dir-li, que ell o ella es quedés aquests (merescuts) dies de descans meus amb les mateixes condicions, i així va. Es veu que estem tots els corresponsals i free lance a la peça igual, a tots els puestos -diuen- gairebé igual. Joo, no és poca la gent que quan li comento això alucina!!
6. Els tres primers dies de la citada absolut crisi a el Pratland vaig haver de treballar tant, i a un ritme i una pressió tan poc habituals de l'agost que, lamentablement, no podia gairebé mirar i postejar al nostru blog, a on em divertia deixar les impressions i xorrades habituals. I això és com el desquite: merci per haver llegit fins ara, que és quan ve`lu bo'! Je!
7. 'L'hora dels misteris. 1.00 $'.- Una altra costum que ‘rumana’ (total, muy) instal•lada a la meva rutina és aquesta: haver de gastar a diari un euro (més els extres de diumenges)per a poder llegir el diari per al qual col•aboro a diari, és a dir: cada dia.
7.1. Color. 1.00 $. Al barri va camí de ser un misteri. Segons els nivells dels seus biorritmes, la kioskera pensa que: A) si aquest vaqueru hi treballés, com diuen que diuen que fa, podria llegir de franc el diari a la seu del diari o d'alguna altra manera; B) hi escriu però és tan pringat com per haver de compar-lo a diari; i C) ella també paga pel diari quan està de vacances, i no es queixa a diari. “Es normal, niño, en la vida... pues ya se sabe. Es normal, todo es normal”, diu. Jooo, no m'irrita poc l'opció C!
8. 'Colors o Envíamelo todo ya, y nunca apagues el móvil, si no para que lo tienes'. Quan aquests úlims dies m’he escapat de l’aeroport per tal de veure el meu domicili i cares que no fossin les de passatgers afectats: "[...] con este trabajo en que la actualidad diaria manda sobre tu vida... [...] pues no me sorprende que muchos estéis sin pareja, para nada es extraño: esto no lo aguantaría una chica normal cualquiera", sentia que em deien molts col•legues, però també les seves dones i nòvies, i algunes amigues, sobre el tema de la solteria en relació amb el ritme de feina dels periodistes. Jooo, i qui els ha preguntat!
9. Departament de Salut. Un paquet de tabac, cada dia, entre divendres 28-J i dijous 3-A. Quiin ritme, “nunca había fumado a este ritmo en los últimos tres años”,pensava. I aquesta vegada la dada no s'aporta pels efectes econòmics sinò pels que té sobre els pulmons. Que això val més, tu. Fumar mata, sí. I currar i fumar sense límits, tampoc.
10. Per últim, comentar que tot i que els continguts dels 9 balines anteriors són absolutament reality (tant com que l'aeroport va estar prop de 12 hores tancat, i que ja se sap com estan les condicions del periodisme a la peça i els corresponsals i col•laboradors que és la que és,), i tot i que m'ho he passat bé aquí, ara mateix, picant això... em resulta patètic haver de queixar-me tant en general i d' haver-me queixat ara tant pel tema aquest, en particular. I també, d'una pretenciositat totalment fora de la normalitat.
CIERRE. De manera que -amb total operativitat aeropratuaria, ja, ja- ara em dic a mi mateix:
-Fuera, hombre, fuera, te dedicas a la más apasionante y más divertida profesión del mundo para luego ir quejándote y lloriqueando por las esquinas del aeropuerto... ¡¡Pero si eres un afortunado, chaval!! Y si no, mira a los currelas de la Braun o los que trepan la verja de alambre en Melilla o los presos torturados en Guantánamo. Esos sí que sufren, y no nosotros. ["Jo qué novela, diassmio. ¿Y este rollo aquí, ante los compañeros?"). Fuera, hombre, fuera, pesado. Es de una arrogancia imperdonable. Y envíalo ya, de una vez.
`[je!]’
el vaquero productions

servido por periodibaix 14 comentarios compártelo