La consecució del títol de Lliga per al Barça i l'arribada dels campions a l'aeroport no podia sinó afectar als corresponsals del Baix Llobregat. Si vam anar al Prat per les víctimes del Katrina o d'aquell vaixell que va naufragar al Mediterrani, per què no ho havíem de fer pel Barça.
Allà em teníeu a mi a quarts d'una de la matinada envoltat de més de 3.000 aficionats embogits i armats amb unes perilloses mans que repartia El Mundo Deportivo que la gent s'entretenia a fer volar com a boomerangs. Dues van impactar en la cara d'aquest sofert corresponsal.
Anem al gra. En aquesta curiosa nit, vaig descobrir una bonica connexió entre el Barça, el Madrid i el Baix Llobregat. No ho vaig gravar, però vaig caçar tres nois cantant això (poseu-li vosaltres la música):
¿Qué se quema? ¡Madrid!
¿Qué se quema? ¡Madrid!
Y la Guardia... ¡Civil!
Y Cementos... ¡Molins!
Gairebé em cauen les llàgrimes. Tant com quan vaig veure l'ARMAS amb una armilla fosforescent currant perquè el Barça és campió.
Julius F. R.
Julius, i després d'aquesta gran revelació encara tens collons de posar-nos la foto dels culés? volem veure l'ARMAS amb l'armilla fluorescent!!!!!!!!!!!!!
¿Però l'Armas curra? Doncs ha de ser fotut que l'únic dia que li toca currar a l'any sigui el dia que el Barça és campió, amb la pinta de ser del Madrid o alguna cosa encara pitjor.
Jo crec que de jove devia ser Brigada Blanquiazul.