Categoría: Pringadas
11 Agosto 2006
La policia ha detingut una iaia que es dedicava a provocar incendis a Sant Vicenç dels Horts. La notícia saltava a les 12 i a les 13 ja m'estaven trucant. "S'ha d'anar a la urbanització Font del Llargarut i parlar amb els veïns". I el periodibaix que se n'hi va. Mentre estic conduint, a les 14.30 hores em truquen de redacció. No agafo el telèfon.
Per a qui no hi hagi estat mai, la Font del Llargarut és una urbanització dalt d'una muntanya, amb rampes de més del 15%, amb la carretera sense asfaltar. Mentre conduïa el meu cotxe pensava que si em petava una roda o em carregava els baixos el meu mitjà no es faria càrrec de les despeses.
Hi arribo a les 15 hores. Aparco i començo el porta a porta. Saben que han detingut una senyora per fer foc al bosc? Tothom diu que no, pregunta més avall, aquí el que cal és que ens arreglin la carretera.
Pregunto a un altre barri, uns nois amb pinta de macarrilles em diuen que no saben res. Suposo que seran ells els que provoquen els incendis. Torno amunt, res de res, pregunta pel carrer Llacuna. M'hi acosto. Faig aixecar de la cadira un senyor amb problemes de mobilitat. Sap que han detingut una senyora? Sí. Línia! Una senyora de 66 anys... Sí, ho sé, és la meva dona. Bingo!
Entrevisto el testimoni i també uns veïns. Són les 16.15 hores i truco a redacció. El cap em diu: Si m'haguessis agafat el telèfon abans t'hauria dit que tenim allà un fotògraf. Cómor? Tenien un fotògraf des de feia una hora i mitja! Truco el fotògraf: es troba a la caserna de la Guàrdia Civil i des de fa estona que sap l'adreça de la piròmana. I per què ningú m'havia trucat per dir-m'ho? Per què m'havien deixat donant voltes com un ruc?
Julius F. R.
servido por periodibaix
3 comentarios
compártelo
5 Agosto 2006
INTRO. El Prat, 5 d'agost -19.15 hores, 30º a l'ombra-. Bona tarda, el que segueix són algunes impressions acumulades aquests últims dies, els del seguiment informatiu dels efectes de la vaga (wild-wild-wild-west) del personal de terra d’ Aberia a ‘l’ Aeroprat’, on més de 300 treballadors van prendre el control de les pistes durant unes 12 hores. Va passar ara fa 8 dies.
Un temps suficient per escriure aquí, a aquest ‘blog’, més d'un ‘topic’ 'Cara B' i/o alguns comentaris àcids per a la valorada secció 'Asín está el percal'. I algú fins i tot dirà que n’hi ha hagut prou com per a ‘postejar’-hi alguna 'Pringada', les darreres jornades.
I tot i que unes poques vivències i anècdotes -i dispersions 'vaqueres'- són personals, una bona part són sobre les interioritats d'aquesta estimada feina nostra, la de corresponsals de mitjans informatius diaris, la de periodistes a la peça de grans empreses de comunicació. I això sí, tots els fets són vistos/oídos/vividos sobre el terreny. Salvatge. Colapsat. Queden sota (air) avís. (Y claro, abrazos a todos/as los que también seguís/seguido el post caos aéreo, y saludos a las personas afectadas). Bé, aquí van, son 10 balines.
LAS 10 BALAS DE UN AIR COWBOY
(Dispar)
1. Àrea de producció. Entre el passat divendres 28 de juliol i avui (5-AG) ja he signat, crec, unes 22 peces al diari -xifra de rècord, sí, però perquè té TRUC: inclou moltes croniquetes i reportatgets que s'han publicat, per doble, el mateix dia: tant a l’edició nacional com a la de Catalunya. És per això.
(Tret)
2. Hi ha hagut molta feina. Des del 23 de juliol fins avui no he pogut disposar de festiu, per poder descansar ni que fos un dia o dos; tampoc de cap tarda sencera per a mi i per a les meves circunstàncies. I un exemple: Són ja 12 els dies intentant que se m'instali al cotxe un pionner que, ara ja fa uns 15, em van regalar pel meu cumple. sense èxit, fins ara.
3. ‘A l’estiu, viu més l’oci’. El passat dimecres (2-AG) va ser el primer dia que vaig acabar a una hora raonable- sobre les 20.00 hores-, des del que va esclatar la bomba informativa als Prats. I no saben com estava de content un servidor, perquè les vuit no són les 22.30 hores ni tampoc les 23, pensava.
3.1. Les vacances, el descans, es començaven oficialment el passat 31 de juliol; és a dir, el dissabte 29, perquè com no hi havia res previst, doncs, clar, ja creus que hi comptes i ho avises amb temps a la redacció per poder fugir de la metrop-city o sortir a l’estranger, ni que sigui uns dies. Com fan les persones normals, vaja.
3.2. Però vet aquí, que no, que alguns encara ‘ruman em’ (una mica) 'atraprats'. Com els altres companys i companyes. I es porta amb absoluta tranquilitat. Vivint (a) l'aeroport. Amb normalitat. Operant amb la normal operativitat, prat. “Són els retards I les cancelacions de vols pròpies d’una jornada intensa d’operació sortida de vacances del mes d’agost. Es vola molt a les Illes Balers, les Canàries, París, etc”.
4. Matís 'M'encanta París'- per posar-li un nom galàctic-. Tot i el calendari, des de la redacció del mitjà no se m'ha ordenat en cap moment que jo em quedés a la zona -per nassos o sense nassos o de cap manera-, tots els dies de l'últim cap de setmana de juliol o aquests que es porten d'agost, seguint el tema dels incidents a l'airoprats. necessitat del corresponsal?, sí; però pressió per que no marxés de viatge?, no.
4.1. Incís 'Això ara no toca'. I les vacances…? Hums, s'aplacen unes poques setmanes, un canvi de plans al que sobreviurem, sense problemes. Fijo.
4.2. ‘At the media, writing in the office’. Des del succés del caos a l'aeroprats ja em coneix gairebé tothom a la redacció de la seu del mitjà a bcn, perquè vaig haver d’anar-hi ja el mateix divendres dels incidents. fins i tot em saluden pel nom els seguretas, que són molt enrotllats, de debò. Em parlen molt del meu poble, i també sobre la Renfe i la platja i les vacances i l'estiu. No sé, també va ser singular això: una redactora (amable, per cert) em va comentar aquell vespre que m'havia dit 'heroi' a la tarda, al saludar-me, perquè jo venia de fer el tema a l'aeroport (“que era un desastre tot el dia”), i que ho sabia perquè jo trucava des d'allà a cada ratu per informar a tota la redacció... No sé, també trobo que el senyor que pinta les pàgines i dissenya mogudes amb el seu mouse també em saluda sempre guai, i que sembla molt bon tiu. Ai, que em disperso.
4.3. bola EXTRA. Durant aquestes 8 jornades a Absolut Prats, han volat no pocs eurillus de la meva bitlletera; sempre n'hi han de 'danys colaterals', que se'n diu, com ara els tickets del pàrking; la benzina per al cotxe; les (moltíssimes) trucades fetes des del meu mòvil i des de les cabines de les terminals; o els aliments i begudes i cafès, tot i que més d'un dia i de dos s'ha dinat en 25 minuts. no encara, però serà a primers del septembre, crec, quan es recuperi aquesta quantiosa 'inversió' laboral. :(
5. Llavors, com deia, agafarem un avió, sense que ho impedeixin noves movilitzacions a les rampes, confio, perquè ja hauré passat abans per una agència de viatges del meu barri a pagar-me jo (aquest punt és important) les vacances. Però, no cal ser dramàtic, perquè com ja sabeu, existeix el vell costum de deixar a algú com a reforç o suplent, com volgueu dir-li, que ell o ella es quedés aquests (merescuts) dies de descans meus amb les mateixes condicions, i així va. Es veu que estem tots els corresponsals i free lance a la peça igual, a tots els puestos -diuen- gairebé igual. Joo, no és poca la gent que quan li comento això alucina!!
6. Els tres primers dies de la citada absolut crisi a el Pratland vaig haver de treballar tant, i a un ritme i una pressió tan poc habituals de l'agost que, lamentablement, no podia gairebé mirar i postejar al nostru blog, a on em divertia deixar les impressions i xorrades habituals. I això és com el desquite: merci per haver llegit fins ara, que és quan ve`lu bo'! Je!
7. 'L'hora dels misteris. 1.00 $'.- Una altra costum que ‘rumana’ (total, muy) instal•lada a la meva rutina és aquesta: haver de gastar a diari un euro (més els extres de diumenges)per a poder llegir el diari per al qual col•aboro a diari, és a dir: cada dia.
7.1. Color. 1.00 $. Al barri va camí de ser un misteri. Segons els nivells dels seus biorritmes, la kioskera pensa que: A) si aquest vaqueru hi treballés, com diuen que diuen que fa, podria llegir de franc el diari a la seu del diari o d'alguna altra manera; B) hi escriu però és tan pringat com per haver de compar-lo a diari; i C) ella també paga pel diari quan està de vacances, i no es queixa a diari. “Es normal, niño, en la vida... pues ya se sabe. Es normal, todo es normal”, diu. Jooo, no m'irrita poc l'opció C!
8. 'Colors o Envíamelo todo ya, y nunca apagues el móvil, si no para que lo tienes'. Quan aquests úlims dies m’he escapat de l’aeroport per tal de veure el meu domicili i cares que no fossin les de passatgers afectats: "[...] con este trabajo en que la actualidad diaria manda sobre tu vida... [...] pues no me sorprende que muchos estéis sin pareja, para nada es extraño: esto no lo aguantaría una chica normal cualquiera", sentia que em deien molts col•legues, però també les seves dones i nòvies, i algunes amigues, sobre el tema de la solteria en relació amb el ritme de feina dels periodistes. Jooo, i qui els ha preguntat!
9. Departament de Salut. Un paquet de tabac, cada dia, entre divendres 28-J i dijous 3-A. Quiin ritme, “nunca había fumado a este ritmo en los últimos tres años”,pensava. I aquesta vegada la dada no s'aporta pels efectes econòmics sinò pels que té sobre els pulmons. Que això val més, tu. Fumar mata, sí. I currar i fumar sense límits, tampoc.
10. Per últim, comentar que tot i que els continguts dels 9 balines anteriors són absolutament reality (tant com que l'aeroport va estar prop de 12 hores tancat, i que ja se sap com estan les condicions del periodisme a la peça i els corresponsals i col•laboradors que és la que és,), i tot i que m'ho he passat bé aquí, ara mateix, picant això... em resulta patètic haver de queixar-me tant en general i d' haver-me queixat ara tant pel tema aquest, en particular. I també, d'una pretenciositat totalment fora de la normalitat.
CIERRE. De manera que -amb total operativitat aeropratuaria, ja, ja- ara em dic a mi mateix:
-Fuera, hombre, fuera, te dedicas a la más apasionante y más divertida profesión del mundo para luego ir quejándote y lloriqueando por las esquinas del aeropuerto... ¡¡Pero si eres un afortunado, chaval!! Y si no, mira a los currelas de la Braun o los que trepan la verja de alambre en Melilla o los presos torturados en Guantánamo. Esos sí que sufren, y no nosotros. ["Jo qué novela, diassmio. ¿Y este rollo aquí, ante los compañeros?"). Fuera, hombre, fuera, pesado. Es de una arrogancia imperdonable. Y envíalo ya, de una vez.
`[je!]’
el vaquero productions
servido por periodibaix
14 comentarios
compártelo
22 Julio 2006
Viernes 21 de julio de 2006
8.30 horas La semana ha sido dura y el corresponsal se levanta con ganas de que sea un día tranquilo. A las 9 sale por la puerta de casa y suena el móvil. "Oye, que los de Braun hacen una asamblea o algo, entérate".
10.00 horas Más de 300 trabajadores en la planta de Braun. A las 10.30 horas cortan la B-23, a la altura de TV3. El sol es de justicia y los ánimos se van calentando.
10.45 horas Primera baja: un diario independiente de la mañana ordena a su corresponsal que abandone Braun para irse a Mataró (la comarca es muy extensa). Tiene que buscar a unos chinos. Poco sabía el corresponsal que correría la misma suerte unas horas después. Mientras, los periodibaix se van andando con los trabajadores de Braun hasta el World Trade Center de Cornellà. 4.6 kilómetros, según la Guía Campsa.
12.45 horas La plantilla de Braun ocupa un edificio del World Trade Center. Los trabajadores rocían de huevos y pintura la sede de Procter&Gamble. Tienen buena puntería, el compañero de la Caterina resulta herido de una mancha de huevo. Tras media hora, suspenden las hostilidades hasta la tarde.
16.45 horas En la sede de la inspección de trabajo (Barcelona), se inicia la reunión de Braun. El corresponsal y la colega de La-Cong se dirigen hacia allí. Al doblar la esquina y entrar en la calle de Albareda, un señor alto y con gafas oscuras empieza a mirarlos. Les hace fotos. Llama a un amigo que sigue mirándolos. Le preguntan que si pasa algo. El trabajador les pide el carnet de prensa en medio de la calle. Se inicia una ardua discusión. Sí, un trabajador de Braun quiere echarles de la vía pública y les exige que le enseñen el móvil por si han hecho fotos. Serán de la policía secreta?
17.00 horas Operación de rescate de una compañera de la ACN. Los trabajadores de Braun querían machacarla por hacerles fotos sin haberse identificado.
19.45 horas La reunión de Braun se alarga, y nada que vender al Medio. Suena el móvil.
-Oye, que me comentan que aterrizará en BCN el avión español que traslada a los inmigrantes de Malta. Tienes que ir al aeropuerto.
-Cuándo aterrizan?
-No lo sé, vete ya.
-Y cómo los encuentro.
-No lo sé, mira a ver si ves efectivos policiales.
-Y Braun?, estoy en Barcelona...
-En Barcelona? (Tercer mandamiento del corresponsal: el calientasillas de la redacción nunca sabe qué estás haciendo, ni le importa).
El corresponsal llama al aeropuerto, la oficina de prensa asegura no saber nada y lo dirige a la policía. La nacional no contesta, la delegación del Gobierno promete noticias que nunca llegan, consigue hablar con Armas. "Me puedes decir si ha aterrizado un avión militar procedente de Malta?". "No, si te han dicho que preguntes a la policía, pregunta a la policía. Ves a saber qué código tiene este avión". Décimo mandamiento del corresponsal: La oficina de prensa de Aena siempre miente.
22.00 horas El corresponsal llega al aeropuerto. Ni rastro de los inmigrantes ni de los efectivos policiales. Intenta hacer amistad con un Guardia Civil. Pasa de él. Al final, en un rapto de inspiración, se entera de que el avión ha aterrizado. El Medio se relaja.
23.00 horas Cuarto mandamiento: Serás tan gilipollas que harás siempre tu trabajo. El corresponsal se sube al coche y llama a los sindicatos de Braun, aunque nadie se lo ha pedido. "Acabamos de salir de la reunión, hemos llegado a un preacuerdo". Llama al Medio y da la noticia. El corresponsal se siente íntimamente satisfecho. Tras dos meses cubriendo las movilizaciones de Braun, es él el que cierra el tema.
Julius F. R. (Disculpas por la extensión)
servido por periodibaix
12 comentarios
compártelo
15 Junio 2006
Jefe de Política: "Hola, Alhakem. Mira, que el plumilla estrella X quiere preparar un tema divertido sobre la pescatera que increpó a Rajoy en L'H, en el mercado de Collblanc"
Alhakem: "Ah, interesante"
JdP: "Y bueno, la tenemos que localizar. ¿Tienes su teléfono? ¿La puedes encontrar?
Alhakem: "Su teléfono, no. A mi no me mandasteis. Pero encontrarla supongo que es fácil. Trabaja en el mercado"
JdP: "Claro. ¿Te queda muy lejos?"
Alhakem: "Esta tarde está cerrado y mañana estoy liado"
JdP: "Es que..."
Alhakem: "Dile al plumilla estrella X que baje y, seguro que la encuentra preguntando"
JdP: "Es que dice que no baja si no la encuentra seguro. Y claro, él es una estrella. ¿Y si baja y no la encuentra? Por eso, si puedes ir"
Alhakem: "Pues lo tengo complicado. La encuentra fácilmente"
JdP: "No sé, si bajas y lo preparas"
Alhakem: "Veré que puedo hacer, pero lo veo complicado"
JdP: "Bueno, ya te llamo y te digo algo".
Llegamos a un punto en el que ya lo triste no es que curres, no te los saquen y no lo cobres, sino que además tengas que ser chico de los recados, gastando gasolina, tiempo y energías sin un céntimo. La hipoteca no perdona, per, ¿la dignidad humana? Joder.
Alhakem el Grande
servido por periodibaix
11 comentarios
compártelo
6 Junio 2006
Ayer me tocó ir a un congreso lleno de glamour, de salones de peluquería con la presencia de Vidal Sassoon un viejete de 78 años, vestido como un cachas, pero al que le cuelgan los pellejos. Vidal, que no es de Albacete, como su nombre podría indicar, sino de Londres.
Asistí a una rueda de prensa con el dicho magnate, un decano -tienen varios- de la Universidad de los Ängeles y un directora ejecutiva de algo, también guir. Rueda de prensa inacabable con unos 40 periodistas de todo el mundo, con gran estilo, todo hay que decirlo, menos la redactora de EFE, el compañaero de CAmbio 16 y yo. Se me pusieron los pelos de punta. Más de una hora de rueda de prensa, con periodistas de todo el mundo y ni una sóla pregunta interesante. El Sassoon que contestaba lo que le daba la gana. El decano, un negro de dos metros que te daba una colleja y te mandaba a Pernambuco, bailando e imitando al Steve Urkel (¿Se escribe así?). Y la otra guiri tomando poses de la Oprha esa que sale en las series americanas.
Intervenciones periodísticas del tipo: Qué guays que sois, ¿no? ¿Cómo vais a hacer para atraer a más prensa? Habíais afirmado que eras guays, ¿no? Esto lo habeis organizado muy bien, ¿a qué sí? Y no es coña. Reconozco que este representante de la comarca no hizo ninguna pregunta en la rueda de prensa -era en inglés y yo estudié en el Torras i Bages de l'Hospitalet-. Pero luego, con un par, cogí a un traductor de los que estaban en la cabina, pillé a la guiri y estuve haciendole una entrevistilla para dejar el pabellón de la comarca muy alto. Sin adulaciones. Y por cierto, los ingleses no tienen sentido del humor y se lo creen todo.
Alhakem el Grande
servido por periodibaix
4 comentarios
compártelo
26 Mayo 2006
Propongo inaugurar una nueva sección dedicada a las pringadas más freakys que nos encargan nuestros medios. En el decálogo del corresponsal figura, entre otras, esta norma: "Serás capaz de cubrir cualquier tipo de acto".
Dicho y hecho. Ayer por la tarde me dirigí al Salón de la Logística para cubrir uno de los temas más curiosos, estrambóticos y paranormales de los últimos tiempos: una rueda de prensa de una empresa que presenta sus nuevos modelos de carretillas.
Algunas perlas de mi crónica:
"Linde Material Handling Ibérica, filial del grupo alemán Linde AG, registró un incremento en su facturación del 5,5% en 2005. En vistas al año 2006 esperan "la influencia positiva de los nuevos productos: la carretilla retráctil de la serie 116 y la carretilla contrapesada eléctrica de la serie 386". "Principalmente tenemos la esperanza de encontrar mecánicos cualificados, algo muy difícil en España", afirmó el responsable de Linde MHI."
"Durante la rueda de prensa, los responsables de Linde Material Handling Ibérica también se refirieron al futuro de Linde MH, división del grupo alemán AG, que podría pasar a manos de nuevos propietarios a raíz de la adquisicíon por parte de la división de gases de Linde de la británica BOC."
"Los ingenieros de Linde han desarrollado un concepto de vehículo completamente nuevo. Entre las particularidades más destacadas, están el sistema de gestión de energía con un indicador de descarga de batería, un cargador incorporado y cinco opciones para el cambio de batería. Según Linde, el vehículo ofrece un 20% de ahorro de energía frente al modelo anterior."
Nada, que si alguien se quiere comprar una carretilla, que me pregunte, soy un experto.
Julius F. R.
servido por periodibaix
6 comentarios
compártelo