Publicidad:
La Coctelera

Periodibaix

Categoría: Así está el percal

23 Octubre 2006

Nuevos papeles en la calle

Sí, compañeros, el fruto de mi trabajo - el de mis 3 compañeros de aventura- está en la calle: es pequeña y menuda (como una cuartilla) y tirando a gordita (de unas 100 pgs)y toda mu blanca. Se le ha puesto 'lo m+s... y es semilocal, mensual y grtuita y bonita.

CONTINGUTS NUM 0 LO M+S... OCTUBRE-NOVIEMBRE 20056

***ENTREVISTA A CARME RUSCALLEDA, CHEF 3 ***

REPORTATGE A PAU GASOL, CRACK DE LA NBA

ENTREVISTA A JOAQUIM VERDÚ, dissenyador

REPORTATGE MOSTRA DE CUINA CASTELLDEFELS

SECCIONS: PROFESSIONALS, VIPS, CARRER, NIT, DECOHOGAR, TENDÈNCIES, NOVES TECNOLOGIES, música, dvd, llibres, ética i estética, ETC

ARTICLES D'OPINIÓ DE S. BAIGES. M. CRESPO, H. HERNANDEZ Y NATALIA MATE.

Arazos a todos,

(H)ache

servido por periodibaix sin comentarios compártelo

13 Octubre 2006

LA CAMPAÑA, IMAGEN A IMAGEN, B SIDES, DIBUIXETS... CLICA

Amici, Mireu la web de dibuixets que faig aquesta campanya, please

http://www.diaridecampanya.com

Y díselo a tus amigos, más please

S. Baiges
sbaiges@comradio.es
http://www.diaridecampanya.com

servido por periodibaix 1 comentario compártelo

13 Octubre 2006

Amici

Mireu la web de dibuixets que faig aquesta campanya, please

http://www.diaridecampanya.com

Y díselo a tus amigos, más please

Siscu Baiges alias EL PRESIDENTE
sbaiges@comradio.es

http://www.diaridecampanya.com

Amici i partenieri

Mireu la web de dibuixets que faig aquesta campanya, please, i si us ve de gust

http://www.diaridecampanya.com

Y díselo a tus amigos, más please.

I disfruteu

Siscu Baiges aka EL PRESIDENTE

sbaiges@comradio.es

http://www.diaridecampanya.com
http://www.diaridecampanya.com
http://www.diaridecampanya.com

Amb el suport de DOBLE H productions i EL VAQUERU PRODUCTIONS

servido por periodibaix 1 comentario compártelo

5 Octubre 2006

BACK TO THE WAR, PILAR

ESTE DOMINGO 8-oct y a las 12.00, Pilar SHE'S THE WAR vuelve a las trincheras... Es la Guerra contra AENA. Es la GUERRA contra el ruido de los aeronaves.

Dice la más mediática de las Guerras que ya ha establecido su base en un equipamiento municipal y deportivo de Castelldefels que, situado junto a la salida Centre de la C-32, prefiero no nombrar, básicamente para evitar hacer propaganda gratuita a estos vecinos que con tan poca consideración trataron un día a mi compañero (aunque también colega)Julius, según leí en este blonk hace unas pocas semanas...

Vamos, que se concentran en el CANAL OLÍMPICO de CASTEFAS.

servido por periodibaix 10 comentarios compártelo

5 Octubre 2006

Buscando desesperadamente una fuente (municipal o no)

El otro día estuve hablando con una fuente municipal. Intenté desesperadamente que me diera un soplo, una exclusiva, que cometiera el desliz de opinar sobre algún tema peliagudo que me proporcionara material para un artículo pero no tuve éxito.

Intenté mostrarme cómplice, afín, comprensivo e interesado por todo aquello que pudiera contarme pero sólo obtuve silencio y frustración. Probé con estrategias más sutiles, iniciando conversaciones intrascendentes sobre temas irrelevantes para ganarme su confianza pero nada. Ni por esas.

Decidí entonces cambiar de estrategia. Intenté hablar con otra fuente y mi suerte no mejoró. Tampoco quiso decirme nada. Utilicé las mismas tácticas, incluso otras más arriesgadas que me llevaron a mojarme más de la cuenta pero el resultado fue el mismo: silencio absoluto.

Decidí entonces enfocar mi investigación en otra dirección. Había leído algo basado en informaciones proporcionadas por “fuentes cercanas al gobierno” y pensé que sería más fácil con una referencia física sobre la que guiarme.

Fue entonces cuando descubrí aterrado que no había ni una sola fuente cerca del Ayuntamiento de mi ciudad, hecho que aumentó exponencialmente mi confusión y mi desesperación.

Pensé entonces en los grandes periodistas Woodward, Bernstein y su “garganta profunda” y pensé que eso era mucho más fácil de encontrar que, por ejemplo, una fuente judicial que, sinceramente, no tenía ni idea de qué aspecto podría tener.

Y debo reconocer que aunque fue mucho más excitante, placentero y caro que mis intentos frustrados con las fuentes municipales, tampoco obtuve material con el que impresionar a mis jefes. Estaba desesperado. Mis ocho años de carrera no me estaban sirviendo para nada. ¡Y mira que la tercera vez que me presenté a “Métodos y técnicas de investigación en comunicación de masas” saqué buena nota!

Pero la realidad me estaba estropeando no sólo un buen titular, sino todas mis esperanzas de hacerme con un nombre en el mundillo.

Pero el azar, el destino o lo que fuera hizo que mi suerte cambiara. De pronto apareció una nota de prensa en mi correo electrónico que me permitiría no sólo redactar mi primer artículo sino también presentarme ante mis jefes como un innovador del periodismo.

Cogí la nota de prensa de tres folios, cambié el orden de los párrafos y titulé: “Según fuentes electrónicas, ya están a punto los preparativos de la Fiesta Mayor”. Sigo sin entender por qué mi jefe no quiso publicarlo.

PRODUCCIONES DOBLE HACHE

servido por periodibaix 5 comentarios compártelo

29 Agosto 2006

Estrambote final

Amadeo Torner (El) y su sombra quieren hacer algunas puntualizaciones en relación con la detsitución -disfrazada de reasignación de tareas- del jefe de Programas de Radio Hospitalet.

1/. Compartimos el fondo de la denuncia: en los medios de comunicación públicos -y Radio Hospitalet lo es- existe control político, control que cambia de signo con cada nuevo gobierno. La plantilla de los medios de comunicación municipales de Hospitalet y sus representantes sindicales están tan preocupados como el que más por la cuestión de la necesaria autonomía para desarollar nuestra función, y en la negoaciación del anterior convenio ya plantearon -sin fruto bien es cierto- la inclusión de un consejo de redacción y por el establecimiento de unas nuevas 'reglas de juego'.

2/.Insistimos en que el hecho de que el grupo municipal del PP enviara la nota de prensa que recogía las inquietudes expresadas en su carta por el entonces jefe de Programas de Radio Hospitalet a otros medios de comunicación antes que a los directamente aludidos es un gesto muy poco elegante.

3/. Pensamos que la motivación primordial que ha movio al exjefe de Programas no ha sido la defensa del principio de la libertad de expresión. Asimismo, hacemos constar que el estado de opinión general entre la plantilla es que para entender el intríngulis de la cuestión habría que considerar el deterioro de las relaciones entre el ya exjefe de Programas y la directora de la emisora o cuestiones de índole laboral no resueltas satisfactoriamente.

4/. Estimamos que el proceder más adecuado después de formular una denuncia de tanto calado hubiera sido documentarla de forma algo más sistemática, en lugar de incluirla en una prolija carta en la que ésta era tan sólo una de las múltiples y heterogéneas cuestiones que se planteaban.

5/. Reconocemos el derecho a la libertad de expresión del exjefe de Programas, faltaría más, pero de sus opiniones a título estrictamente individiual. Insistimos igualmente en que después de plantear -que no después de levantar la liebre, que son muchos años y muchos tiros pegados- cuestión tan grave como la neutralización política de los medios de comunicación municipales, lo pertinente hubiera sido dimitir de ese cargo de responsabilidad. Tampoco nos parece bien que la mencionada carta no se remitiera a todos los grupos políticos del Ayuntamiento.

6/. Sobre la convocatoria de la asamblea queremos precisar que se iba a convocar el viernes, 14 de julio, último día de trabajo antes del descanso vacacional del entonces jefe de Programas con objeto de que pudiera estar presente. Puesto que, en efecto, no pudo asistir, se pospuso para el lunes siguiente porque la plantilla estimó necesario pronunciarse con celeridad.

7/. Sobre los amables calificativos que el exjefe de Programas de Radio Hospitalet, por una cuestión de estilo, nos abstendremos de replicar, que todo el mundo tiene derecho a desahogarse. Ahora bien, sí queremos hacer constar que cuando se produjeron los últimos despidos en La Farga, que contribuyeron a "adelgazamiento" la redacción y otros departamentos de la empresa que el exjefe de Programas menciona en su carta, éste no estuvo en el pleno del Ayuntamiento en el que se le reclamó al alcalde que evitara tales despidos.

Amadeo Torner (El) y su sombra

servido por periodibaix 5 comentarios compártelo

5 Agosto 2006

VIVIENDO (EN) EL AEROPUERTO, PARTE IV

INTRO. El Prat, 5 d'agost -19.15 hores, 30º a l'ombra-. Bona tarda, el que segueix són algunes impressions acumulades aquests últims dies, els del seguiment informatiu dels efectes de la vaga (wild-wild-wild-west) del personal de terra d’ Aberia a ‘l’ Aeroprat’, on més de 300 treballadors van prendre el control de les pistes durant unes 12 hores. Va passar ara fa 8 dies.
Un temps suficient per escriure aquí, a aquest ‘blog’, més d'un ‘topic’ 'Cara B' i/o alguns comentaris àcids per a la valorada secció 'Asín está el percal'. I algú fins i tot dirà que n’hi ha hagut prou com per a ‘postejar’-hi alguna 'Pringada', les darreres jornades.
I tot i que unes poques vivències i anècdotes -i dispersions 'vaqueres'- són personals, una bona part són sobre les interioritats d'aquesta estimada feina nostra, la de corresponsals de mitjans informatius diaris, la de periodistes a la peça de grans empreses de comunicació. I això sí, tots els fets són vistos/oídos/vividos sobre el terreny. Salvatge. Colapsat. Queden sota (air) avís. (Y claro, abrazos a todos/as los que también seguís/seguido el post caos aéreo, y saludos a las personas afectadas). Bé, aquí van, son 10 balines.
LAS 10 BALAS DE UN AIR COWBOY
(Dispar)
1. Àrea de producció. Entre el passat divendres 28 de juliol i avui (5-AG) ja he signat, crec, unes 22 peces al diari -xifra de rècord, sí, però perquè té TRUC: inclou moltes croniquetes i reportatgets que s'han publicat, per doble, el mateix dia: tant a l’edició nacional com a la de Catalunya. És per això.
(Tret)
2. Hi ha hagut molta feina. Des del 23 de juliol fins avui no he pogut disposar de festiu, per poder descansar ni que fos un dia o dos; tampoc de cap tarda sencera per a mi i per a les meves circunstàncies. I un exemple: Són ja 12 els dies intentant que se m'instali al cotxe un pionner que, ara ja fa uns 15, em van regalar pel meu cumple. sense èxit, fins ara.
3. ‘A l’estiu, viu més l’oci’. El passat dimecres (2-AG) va ser el primer dia que vaig acabar a una hora raonable- sobre les 20.00 hores-, des del que va esclatar la bomba informativa als Prats. I no saben com estava de content un servidor, perquè les vuit no són les 22.30 hores ni tampoc les 23, pensava.
3.1. Les vacances, el descans, es començaven oficialment el passat 31 de juliol; és a dir, el dissabte 29, perquè com no hi havia res previst, doncs, clar, ja creus que hi comptes i ho avises amb temps a la redacció per poder fugir de la metrop-city o sortir a l’estranger, ni que sigui uns dies. Com fan les persones normals, vaja.
3.2. Però vet aquí, que no, que alguns encara ‘ruman em’ (una mica) 'atraprats'. Com els altres companys i companyes. I es porta amb absoluta tranquilitat. Vivint (a) l'aeroport. Amb normalitat. Operant amb la normal operativitat, prat. “Són els retards I les cancelacions de vols pròpies d’una jornada intensa d’operació sortida de vacances del mes d’agost. Es vola molt a les Illes Balers, les Canàries, París, etc”.
4. Matís 'M'encanta París'- per posar-li un nom galàctic-. Tot i el calendari, des de la redacció del mitjà no se m'ha ordenat en cap moment que jo em quedés a la zona -per nassos o sense nassos o de cap manera-, tots els dies de l'últim cap de setmana de juliol o aquests que es porten d'agost, seguint el tema dels incidents a l'airoprats. necessitat del corresponsal?, sí; però pressió per que no marxés de viatge?, no.
4.1. Incís 'Això ara no toca'. I les vacances…? Hums, s'aplacen unes poques setmanes, un canvi de plans al que sobreviurem, sense problemes. Fijo.
4.2. ‘At the media, writing in the office’. Des del succés del caos a l'aeroprats ja em coneix gairebé tothom a la redacció de la seu del mitjà a bcn, perquè vaig haver d’anar-hi ja el mateix divendres dels incidents. fins i tot em saluden pel nom els seguretas, que són molt enrotllats, de debò. Em parlen molt del meu poble, i també sobre la Renfe i la platja i les vacances i l'estiu. No sé, també va ser singular això: una redactora (amable, per cert) em va comentar aquell vespre que m'havia dit 'heroi' a la tarda, al saludar-me, perquè jo venia de fer el tema a l'aeroport (“que era un desastre tot el dia”), i que ho sabia perquè jo trucava des d'allà a cada ratu per informar a tota la redacció... No sé, també trobo que el senyor que pinta les pàgines i dissenya mogudes amb el seu mouse també em saluda sempre guai, i que sembla molt bon tiu. Ai, que em disperso.
4.3. bola EXTRA. Durant aquestes 8 jornades a Absolut Prats, han volat no pocs eurillus de la meva bitlletera; sempre n'hi han de 'danys colaterals', que se'n diu, com ara els tickets del pàrking; la benzina per al cotxe; les (moltíssimes) trucades fetes des del meu mòvil i des de les cabines de les terminals; o els aliments i begudes i cafès, tot i que més d'un dia i de dos s'ha dinat en 25 minuts. no encara, però serà a primers del septembre, crec, quan es recuperi aquesta quantiosa 'inversió' laboral. :(
5. Llavors, com deia, agafarem un avió, sense que ho impedeixin noves movilitzacions a les rampes, confio, perquè ja hauré passat abans per una agència de viatges del meu barri a pagar-me jo (aquest punt és important) les vacances. Però, no cal ser dramàtic, perquè com ja sabeu, existeix el vell costum de deixar a algú com a reforç o suplent, com volgueu dir-li, que ell o ella es quedés aquests (merescuts) dies de descans meus amb les mateixes condicions, i així va. Es veu que estem tots els corresponsals i free lance a la peça igual, a tots els puestos -diuen- gairebé igual. Joo, no és poca la gent que quan li comento això alucina!!
6. Els tres primers dies de la citada absolut crisi a el Pratland vaig haver de treballar tant, i a un ritme i una pressió tan poc habituals de l'agost que, lamentablement, no podia gairebé mirar i postejar al nostru blog, a on em divertia deixar les impressions i xorrades habituals. I això és com el desquite: merci per haver llegit fins ara, que és quan ve`lu bo'! Je!
7. 'L'hora dels misteris. 1.00 $'.- Una altra costum que ‘rumana’ (total, muy) instal•lada a la meva rutina és aquesta: haver de gastar a diari un euro (més els extres de diumenges)per a poder llegir el diari per al qual col•aboro a diari, és a dir: cada dia.
7.1. Color. 1.00 $. Al barri va camí de ser un misteri. Segons els nivells dels seus biorritmes, la kioskera pensa que: A) si aquest vaqueru hi treballés, com diuen que diuen que fa, podria llegir de franc el diari a la seu del diari o d'alguna altra manera; B) hi escriu però és tan pringat com per haver de compar-lo a diari; i C) ella també paga pel diari quan està de vacances, i no es queixa a diari. “Es normal, niño, en la vida... pues ya se sabe. Es normal, todo es normal”, diu. Jooo, no m'irrita poc l'opció C!
8. 'Colors o Envíamelo todo ya, y nunca apagues el móvil, si no para que lo tienes'. Quan aquests úlims dies m’he escapat de l’aeroport per tal de veure el meu domicili i cares que no fossin les de passatgers afectats: "[...] con este trabajo en que la actualidad diaria manda sobre tu vida... [...] pues no me sorprende que muchos estéis sin pareja, para nada es extraño: esto no lo aguantaría una chica normal cualquiera", sentia que em deien molts col•legues, però també les seves dones i nòvies, i algunes amigues, sobre el tema de la solteria en relació amb el ritme de feina dels periodistes. Jooo, i qui els ha preguntat!
9. Departament de Salut. Un paquet de tabac, cada dia, entre divendres 28-J i dijous 3-A. Quiin ritme, “nunca había fumado a este ritmo en los últimos tres años”,pensava. I aquesta vegada la dada no s'aporta pels efectes econòmics sinò pels que té sobre els pulmons. Que això val més, tu. Fumar mata, sí. I currar i fumar sense límits, tampoc.
10. Per últim, comentar que tot i que els continguts dels 9 balines anteriors són absolutament reality (tant com que l'aeroport va estar prop de 12 hores tancat, i que ja se sap com estan les condicions del periodisme a la peça i els corresponsals i col•laboradors que és la que és,), i tot i que m'ho he passat bé aquí, ara mateix, picant això... em resulta patètic haver de queixar-me tant en general i d' haver-me queixat ara tant pel tema aquest, en particular. I també, d'una pretenciositat totalment fora de la normalitat.
CIERRE. De manera que -amb total operativitat aeropratuaria, ja, ja- ara em dic a mi mateix:
-Fuera, hombre, fuera, te dedicas a la más apasionante y más divertida profesión del mundo para luego ir quejándote y lloriqueando por las esquinas del aeropuerto... ¡¡Pero si eres un afortunado, chaval!! Y si no, mira a los currelas de la Braun o los que trepan la verja de alambre en Melilla o los presos torturados en Guantánamo. Esos sí que sufren, y no nosotros. ["Jo qué novela, diassmio. ¿Y este rollo aquí, ante los compañeros?"). Fuera, hombre, fuera, pesado. Es de una arrogancia imperdonable. Y envíalo ya, de una vez.
`[je!]’
el vaquero productions

servido por periodibaix 14 comentarios compártelo

3 Agosto 2006

Viviendo en el aeropuerto III

Un treballador del personal de terra d'Ibèria va dir que l'afectació a 100.000 passatgers per la vaga va ser un "dany col·lateral".


A la comarca també hem tingut danys col·laterals. Hi ha hagut mitjans que han prohibit als seus corresponsals agafar les vacances que tenien previstes per a aquests dies a causa del caos a l'aeroport. Amb frases de l'estil "Sobretot, ara no te'n vagis". Res de siusplau, si no et fa res, podries; no, no, "ara no se t'acudi anar-te'n", encara que faci mesos que tenies previst marxar de vacances aquests dies (per cert, sense remunerar), encara que portis tot l'any treballant, encara que haguessis fet plans. El que més d'un cop hem comentat, ESCLAVATGE pur i dur mentre a les redaccions hi ha la meitat de la plantilla, perquè l'altra meitat sí que pot anar-se'n de vacances encara que Catalunya estigui en període preelectoral, Fidel Castro estigui agonitzant, hi hagi guerra al Líban, la gent s'estigui morint de calor, hi hagi en marxa un diàleg amb ETA...

Julius F. R.

servido por periodibaix sin comentarios compártelo


Sobre mí

Fotos

periodibaix todavía no ha subido ninguna foto.

¡Anímale a hacerlo!

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?

Crea tu blog gratis en La Coctelera